Fem públic aquest escrit després d’haver esgotat altres vies i que l’agredida hagi decidit no esperar cap gestió sobre els fets amb l’assemblea d’Arran:
El passat estiu, en un context de trobada militant, un membre d’Arran Sant Cugat va envair l’espai i va fer tocaments a una companya de Batzac mentre ella dormia. Després de denunciar-se els fets i passats mesos, Arran no va assumir cap responsabilitat o iniciativa per gestionar aquesta agressió i va romandre en total silenci.
Malgrat la frustació i incredulitat que sentíem, vam prendre nosaltres la iniciativa i vam escriure a Arran exigint una sèrie de demandes. A partir de llavors, hem estat esperant alguna mena de reparació o resposta real a les nostres demandes; que la presa de responsabilitat no fos motivada per la por al càstig, sinó per un compromís transfeminista.
La seva tònica, al contrari, ha estat ignorar-nos, l’esquivament, l’opacitat i la no consideració de l’agredida com a subjecte actiu en el procés; oferint respostes grandiloqüents però buides quan s’han vist en risc de ser exposadis públicament. Així han aconseguit que tot plegat s’hagi allargat i que l’agredida es cremés pel camí.
Sentim que en cap moment hi ha hagut una intenció de treball o reparació reals per part de l’assemblea d’Arran Sant Cugat. Que en cap moment les necessitats, ritmes o exigències de l’agredida han estat sobre la seva taula.
Tot i que hem evitat fer pública la situació com a forma de càstig o pressió, ara veiem la necessitat d’assenyalar la manca de responsabilitat d’Arran Sant Cugat. Ara mateix, la seva assemblea no és un espai on estiguem disposadis a compartir lluita ni a considerar aliadis transfeministes.
Cap agressió sense resposta.