Durant aquestes setmanes hem estat observant situacions tristes arreu de l’Estat espanyol. Hem vist com la dreta i l’extrema dreta es reivindiquen com a canvi, quan realment proposen remodelar l’Estat capitalista en la seva vessant més reaccionària. Hem observat la hipocresia d’aquests sectors respecte a les qüestions que plantejen, reivindicant formes i maneres de fer política que sempre han criticat.
Ara molta gent s’està adonant que la crema de contenidors, els avalots, la rebuda de càrregues policials i la convocatòria de vagues generals no són característiques exclusives del món social, sindical i revolucionari.
Però, quina lectura en fem des de les nostres organitzacions? Sabem que tot gira entorn a la reclamació, per part de la dreta espanyola, d’una repressió pròpia d’Estats i Governs autoritaris. El seu objectiu final és reforçar les seves bases de poder en totes les esferes de la societat, tot utilitzant com a bandera la ferida que els va supossar la convocatòria d’un referèndum legítim i democràtic.
Sabem que tant les convocatòries de manifestacions i l’aturament patronal del 24 de novembre no responen a reclamacions socials, com ara una millora de les condicions laborals, d’habitatge o estudiantils. Aquestes accions d’oposició són motivades per una ideologia reaccionària que reclama repressió cap al moviment independentista, però no es poden entendre sense el rerefons de les campanyes mediàtiques contra l’okupació i l’antifeixisme dels últims anys.
D’altra banda, l’amnistia negociada entre la burgesia de la classe política no ha inclòs a represaliades de classe treballadora, no només les que estan a la presó per lluitar per un model econòmic, polític i social millor, sinó que tampoc han inclòs les pròpies preses independentistes.
Aquest avenç de les posicions reaccionàries no ens agafa discursivament desarmades. No ens oposem a aquesta vaga perquè sigui il·legal segons la Ley de Relaciones de Trabajo del 1977, sinó perquè és una sortida al combat dels nostres enemics. No ens oposem a que els caps forcin amb coerció a les seves treballadores a anar cap a la vaga perquè la treballadora pot decidir individualment si secular una vaga o no, sinó perquè una treballadora ha d’anar a la vaga sota la crida de la seva classe i darrere una estratègia i objectius revolucionaris.
El moviment anarquista no reclamem l’amnistia parcial i covard que s’ha negociat per la investidura de Pedro Sánchez. En tot cas, exigim l’alliberament i l’absolució de totes les persones preses, pel caràcter ineficient i inhumà de les presons.
Malgrat tot, nosaltres no demanem res, sabem que les victòries es guanyen lluitant. Per tant, davant aquesta fase de tancament del cicle del Procés i regressió de les forces revolucionàries, assenyalem als culpables.
Contra el nou Govern socialdemòcrata i contra tots els polítics de la burgesia catalana, lluitem per l’amnistia total de les preses i per l’abolició de les presons.
Batzac – FEL – Llibertàries Zona Nord – Heura Negra